El món dels bolets

El món dels bolets

Jo en aquest text hus explicare quins son els bolets mes bons i hus explicare una mica d'ells.

La monjola. (Amanita caesarea)

És el conegut com "ou de reig" a la majoría de comarques catalanes, a la Garrotxa s'en diu també ou de monjola i reig. No hi ha dubte que és un autèntic bolet de primera. Per a un boletarie garrotxí portar-ne mitja dotzena al cistell ja és un èxit. No és abundant a la Garrotxa i cal buscar-lo sobretot en rouredes a les zones baixes. Es pot assaborir de moltes maneres, fins i tot cru.

La múrgula. (Morchella esculenta)

És un bolet de primavera que sol fer-se en sorrals i prop de les riberes. És escàs a la comarca i cal ésser un bon coneixedor dels llocs per a trobar-lo. No cal dir que és dels bolets de més qualitat que podem collir.

El camperol. (Agaricus campestris)

És un xampinyó silvestre, es fà en prats i també en camps i surt de primavera a tardor. És fàcil de trobar i també de confondre amb algunes espècies pròximes. Quan és jove les làmines son rosades i després s'ennegreixen. És molt bó. A la Garrotxa no és dels bolets més coneguts.

Les trompetes de la mort. (Craterellus cornucopioides)

S'anomenen també a La Garrotxa vaquetes negres. És encara un bolet molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fà que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bó que la mateixa vaqueta. Creix especialment en rouredes a la Garrotxa.Té moltes aplicacions culinaries.

El moixernó. (Calocybe gambosa)

És un bolet de primera qualitat que creix en prats a la primavera. És cada cop més buscat ja que els seus llocs preferits son cada vegada més coneguts. Els garrotxins, sovint anem a buscar-lo en zones de prats de muntanya mitjana, tant de la Garrotxa com del Ripollès.
L'anomenat moixernó de tardor (Clitocybe geotropa, Clitocybe costata) que no té res a veure amb el moixernó, és també un bolet molt bon comestible.

Pentinella. (Amanita vaginata)

És aquest un bolet ignorat per una majoria de boletaires de la Garrotxa. Els que el collim sabem que és excel.lent, la seva qualitat s'acosta a la de la monjola. No obstant cal remarcar que no es culli si no s'identifica amb tota seguretat (aquest consell és extensiu a tots els bolets). Assegureu-vos que no té anell i que té el marge estriat. Per a menjar-lo cal coure'l bé. És molt abundant a tots els boscos de la comarca

Pampinella. (Macrolepiota procera)

També s'en diu pimpinella a la Garrotxa. És més conegut per la seva forma de paraigua i les seves dimensions que pel seu valor culinari. És molt bó fet de diverses maneres, a la brasa, arrebossat etc...La pampinella és fà sovint en clarianes de bosc o en els marges d'aquest. És relativament freqüent a la nostra comarca.

N' hi a molts mes pero jo numes he posat els millors xD!

També hos enseñare els bolets mes perillosos que son aquets:

La cogomella borda - farinera borda (Amanita phalloides)

És aquest el bolet metzinós més perillós. Cal saber identificar-lo, és molt abundant a tota la comarca i en tots els boscos sobretot a la tardor. Té anell i volva, surt com d'un ou de l'interior de la terra i presenta un color verd-oliva clar que pot variar fins a quasi blanc. La ingesta d'un sol exemplar pot resultar mortal, inclús és perillós que un fragment s'ens barregi amb els nostres bolets i ens passi desapercebut.Millor que no els toqueu si no sabeu bé el que feu, deixeu-los, no els destrosseu.L'amanita phalloides és el causant de pràcticament totes les morts que es produeixen a Catalunya per la ingestío de bolets.

La monjola borda. (Amanita muscaria)

És un bolet d'aspecte magnífic, de vegades forma conjunts de nombrosos exemplars que formen un espectacle formidable per a un aimant de la micología. Es fà en tots els boscos de la comarca. És molt semblant a la monjola però les làmines son més blanques i el barret és plè de taques blanques que son restes del vel. És conegut per les seves propietats al.lucinògenes. És toxic però ni molt menys com la farinera. Molt rarament provocaría la mort.

i molts mes.

fins aqui tot xD!